Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat de l’…
Rafael Julià Salvia i Jiménez
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad i La Prensa , fou redactor en cap de la revista Cinema 1946-48 i collaborà a El cine americano 1948 Poeta, novellista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon El correo del rey , 1950 El final de una leyenda , 1950, Miquel Iglesias Ley del mar , 1950, Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre , 1950, Enrique Gómez Dulce nombre , 1951, Antonio Román La forastera , 1951 i,…
,
Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré
© Universitat Jaume I
Literatura
Teatre
Director teatral i escriptor.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix creà el grup experimental Teatre Viu 1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, que dirigí fins a…
,
Josep Salvadó i Jassans
Escultura
Escultor.
Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…
Emili Saleta i Llorens
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954
,
Emili Sacanella i Vidal
Cirurgià uròleg.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia
Trinitario Ruiz Capdepón
Història
Polític.
Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera
Joan Rubió i Bellver
El Frare Blanc, a Barcelona, de Joan Rubió i Bellver
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…
Raimon Rovirosa i Blanch
Història
Polític republicà.
Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912
Llorenç Romeu i Tomàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”
,