Resultats de la cerca

Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…

El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…

Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…

Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…

Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…

Situació Masia que té englobada en la seva edificació una part de la torre que li va donar el nom F Baltà La Torre Abadal, englobada dins l’actual masia homònima, s’alça damunt un dels contraforts de ponent un dels més alts de la muntanya d’Olorda, damunt el pla del Llobregat, sota mateix de la fàbrica Samson A la primeria de segle, aquesta part de l’antic terme d’Olorda on és enclavada s’integrà al municipi de Sant Feliu de Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF212836 Per arribar-hi des de Sant Feliu cal agafar, a l’altura del quilòmetre 610,7 de la nacional II, la pista que duu a Can…