Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
Milà negre
El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…
Serp de cogulla
Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…
Gavina menuda
La gavina menuda Larus minutus és la més petita de les nostres gavines no sobrepassa els 28 cm Ultra les dimensions, és característica pel color vermellós de les potes i per la forma de les ales en vol, lleugerament arrodonides A la primavera té el cap negre i a l’hivern el té tacat, com correspon als joves de la fotografia, procedent del delta del Llobregat Ramon Torres La gavina menuda s’observa als Països Catalans, sobretot en la migració primaveral, durant la qual és regular i fins i tot comuna A la tardor és molt més escassa i a l’hivern es presenta per tot el litoral, però …
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid
instrucció pública
Educació
Instrucció a càrrec de l’estat, efectuada normalment a través d’un ministeri al qual són confiades les tasques relatives a l’educació dels infants i dels joves i d’uns organismes encarregats d’impartir-la.
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
fissípedes
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació total a la vida terrestre; tenen les potes normalment conformades per a aquest tipus de locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts d’ungles, sovint retràctils.
N'hi ha a tot el món
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla…
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
coma flotant
Electrònica i informàtica
Notació numèrica que representa un nombre z
com a producte xby
, on x
(la mantissa
) és generalment fraccionària, y
(la característica
o exponent
) és sempre entera i b
(la base
) és un enter positiu normalment implícit.
Informalment hom podria dir que la mantissa representa les xifres significatives mentre que la característica informa sobre la posició de la coma