Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Partido Comunista de España (marxista-leninista)
Partit polític
Partit comunista maoista fundat a l’octubre de 1964 a Brussel·les per la fusió de diversos col·lectius proxinesos de l’interior i de l’exili separats del PCE (“La Chispa”, present a Madrid i a Suïssa, “España Democrática” de Colòmbia, “Mundo Obrero Revolucionario” i “El Proletario” de Madrid).
Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…
decret de Divisió Territorial de Catalunya
Dret administratiu
Disposicions de la Generalitat de Catalunya del 27 d’agost i del 23 de desembre de 1936 per les quals fou posada en vigor una nova estructura politicoadministrativa de la Catalunya de l’Estatut d’Autonomia.
La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques 38 en total, entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833 El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada per Ventura…
L’Avenç

Portada del número 364 (gener 2011) de la revista L’Avenç
Història
Revista mensual d’història.
Aparegué a Barcelona per l’abril del 1977 i per dificultats editorials deixà de sortir del novembre del 1977 al setembre del 1978, en què també renuncià a la referència explícita als Països Catalans en el subtítol En fou el primer director Fèlix Ibáñez Fanés 1976-79 i des del 1999 ocupa el càrrec Josep M Muñoz i Lloret El 1998 la revista fou sotmesa a una remodelació de formats i, del 1999 al 2001, l’empresa editora del mateix nom publicà sis números d’ Historiar , revista trimestral en castellà Els continguts de la revista tracten majoritàriament de la història de Catalunya,…
Partito Democrazia Cristiana
Política
Partit polític italià creat pels antics militants del Partito Popolare Italiano
durant la resistència antifeixista, en la qual participà amb 60 000 homes (dels quals tingué 2 000 morts).
En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…
Joan Josep Tharrats i Vidal

Joan Josep Tharrats i Vidal
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pintor, escriptor d’art i editor.
Fill de Josep Tharrats i Vilà , es traslladà a Besiers el 1932, on rebé una formació eminentment literària El 1935 s’installà a Barcelona i cursà estudis a l’Escola Massana La Guerra Civil de 1936-39 interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques Els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes per influència de Mondrian i Kandinskij El 1946 les seves obres foren fetes de papers retallats, taques i enganxaments El 1947, a l’Institut Français de Barcelona, conegué August Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan…
,
Castell de Sant Domí (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Base de la torre del primitiu castell, reconstruïda parcialment i unida a una altra edificació més moderna EFS El castell de Sant Domí, avui propietat particular, és situat a la població del mateix nom, que es troba al nord-oest de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG681141 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005, que surt de Sant Ramon en direcció a Sant Guim de Freixenet a 1 km d’aquesta darrera població s’arriba a Sant Domí JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Domí s’originà probablement a mitjan segle XI a partir d’una antiga parròquia amb…
Torre dels Budells (Massalcoreig)
Art romànic
Situació Angle sud-est de la torre, el més ben conservat, amb el nucli de Massalcoreig al fons ECSA-JI Rodríguez Aquesta torre se situa en el tossal Punxent que es troba a l’extrem meridional de la serra de Montllober Mapa 31-16 415 Situació 31TBF806942 S’hi accedeix des de la carretera LV-7045, de Seròs a Massalcoreig, a través d’un camí veïnal i, més endavant, d’una pista privada JEGB Torre Al capdamunt del tossal hi ha restes d’una construcció de planta rectangular feta a base de pedres irregulars lligades amb un morter molt fort A l’indret també es troben pedres de molins barquiformes que…
Els coraciformes: blauets, puputs i abellerols
Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Historiografia catalana
Poeta, autor dramàtic i cronista.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…
, ,
música de Sydney
Música
Música desenvolupada a Sydney (Austràlia).
Els europeus no van arribar al continent australià fins al final del segle XVIII En un primer moment les bandes militars foren els únics conjunts instrumentals existents, que actuaven durant els oficis religiosos, balls i marxes militars A poc a poc, però, anaren sorgint institucions paralleles a les existents a Europa Els anys quaranta del segle XIX ja hi havia diverses corals a Sydney i també s’hi oferien concerts i representacions operístiques amb una certa regularitat El 1915 s’inaugurà el Conservatori de Música de Nova Galles del Sud, i l’any següent, el Conservatori Estatal de Música…