Resultats de la cerca
Es mostren 2310 resultats
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
cinema xinès
Cinematografia
Cinema produït a la Xina.
Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Martí Luter

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach
Cristianisme
Reformador religiós
Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina i al…
Cròniques de reis
Jaume I Llibre dels feits Illustració del Llibre dels feits , manuscrit de Poblet, 1343 BUB / RM Capítol 237 Campanya de València El rei acaba de descobrir que molts cavallers volen aprofitar un viatge cap al nord projectat pel monarca per tornarse’n a visitar les seves possesions, desemparant l’enclavament del Puig “Ab tant anam-nos gitar, e no volguem descobrir les paraules a null hom qui fos ab nós e, ja fos en temps de gener que fa gran fred, contornam-nos la nuit més de cent vegades al llit de la una part e de l’altra, e suàvem tan bé com si fóssem en un bany e, quan haguem molt pensat,…
imperi Carolingi

L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…