Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
augmentació/disminució
Música
Repetició d’un fragment melòdic incrementant-ne o disminuint-ne proporcionalment els valors rítmics.
Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat I, 8, compàs…
part
Música
En un context polifònic, cadascuna de les línies melòdiques que formen el teixit contrapuntístic.
El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…
Royal Opera House
Música
Principal teatre d’òpera de Londres, al barri de Westminster, prop de l’antic mercat de fruita i verdures del Covent Garden, avui centre comercial.
És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…
La piel quemada
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 110 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Lluís Puigvert MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Salvador Escamilla cançons INTERPRETACIÓ Antonio Iranzo José, Marta May Juana, Silvia Solar la belga, Ángel Lombarte Andrés, Luis Valero Manolo, Carlos Otero el portuguès, Jordi Torras el català del bar, Jaume Picas l’intellectual del pub, Josep Castillo i Escalona, Miquel Graneri ESTRENA Barcelona, 20111967, Madrid, 12021968 PREMIS Círculo de Escritores…
En construcció
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-2001, Documental, 140 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ovídeo Antoni Camín, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Alex Gaultier color, normal MUNTATGE Mercedes Álvarez, Núria Esquerra SO Amanda Villavieja INTERPRETACIÓ Antonio Atar l’exmariner, Juana Rodríguez i Iván Guzmán la parella, Juan López i Juan Manuel López l’encarregat i el seu fill, Santiago Segade el paleta, Abdel Aziz el Mountassir el peó ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19102001 PREMIS Donostia 2001 especial del jurat, FIPRESCI de la crítica internacional i CEC, Ministeri de Cultura 2001 Nacional de Cinematografia, Sant Jordi de Cinematografia 2001…
Topical Spanish
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 97 min., dirigida per Ramon Masats i Tartera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Madrid GUIÓ RMasats, Chumy Chumez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Oriol Maspons, Xavier Miserachs assessoria i fotografies MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Casas i Augé, Cançons Los Íberos i Guillermina Motta SO Roger Sangenís INTERPRETACIÓ Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza , Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita , Lluís Quinquer, Los Íberos ESTRENA Madrid, 17101973, Barcelona,…
Aurelio G. Larraya
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…
Eliezer ben Yĕhudà
Lingüística i sociolingüística
Activista sionista, periodista i lexicògraf jueu, de nom de naixement Eliezer Yitzhak Perlman.
Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva activitat…
L’alimentació parenteral
L’ alimentació parenteral consisteix en l’administració intravenosa de nutrients obtinguts per procediments de laboratori L’administració parenteral està indicada en tots els processos patològics o quirúrgics en què, per alguna raó, l’organisme no està capacitat per a rebre l’aliment per mitjà d’una sonda digestiva i fer-lo progressar al llarg del tub digestiu, ni per a digerir els aliments i assimilar-ne els nutrients En general, es recorre a l’alimentació parenteral quan l’alimentació enteral per sonda no és practicable Segons la qualitat dels nutrients que s’administrin, l’alimentació…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…