Resultats de la cerca

Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília Caigué presoner el 1394, però fou alliberat…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…

Era fill de Llorenç Mundet i Coromines, a l’empresa tapera del qual treballà des de molt jove Als setze o disset anys anà als Estats Units seguint el seu germà gran Josep Mundet , amb l’objectiu d’expandir-hi el negoci familiar de taps i aglomerats de suro El 1902 obrí una fàbrica de taps a Ciutat de Mèxic Retornat a Catalunya, després de casar-se amb Anna Gironella 1906 tornà a Mèxic, on s’establí i feu créixer l’empresa, que gradualment independitzà del negoci familiar originari, substituint els taps de suro tradicionals pels taps de llauna de corona amb discs de suro,…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs…