Resultats de la cerca

El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà el lloc i el…

Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant Miquel de la…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué feudatari i…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724 Temps després…

Aquest castell presideix un petit llogaret al nord-oest de Cervera Malgrat la importància de l’edifici actual, no es tenen notícies sobre el castell de l’Aranyó abans del segle XIV L’indret fou conquerit a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell El lloc de l’Aranyó ós documentat ja l’any 1045 1044, en què entre les afrontacions del castell del Llor s’esmenta “ ipsa Parada de ipso Aranno ” El terme de l’Aranyó apareix en la documentació per primera vegada l’any 1120 A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el 1150 i el…

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta època la…

Situació Una de les dues sepultures, del tipus anomenat banyera o d’extrems arrodonits, que hi ha en un petit tossal prop del poble de Vilanova de Segrià ECSA-J Bolòs Uns 300 metres abans d’arribar a Vilanova de Segrià venint de Benavent de Segrià hi ha a mà esquerra un tossalet allargassat, on es conserven dues sepultures Mapa 32-14 359 Situació 31TCG032186 Necròpoli El tossal ha estat aprofitat per a treure pedra, segons es pot veure en els senyals de les falques que encara hi ha A la superfície aplanada de dalt es conserven dues tombes La més oriental és justament vora la mateixa carretera…

Situació Absis de l’antiga església parroquial, avui encastat dins un habitatge construït més tard ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són situades a fora del recinte del castell de la Bastida, a migdia Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 50” N - Long 2° 35’ 16” E Història Sembla que aquesta església és la primitiva parròquia de la Bastida esmentada ja el 1011 amb el nom de Sant Miquel de Mollet en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Santa Maria d’Arles, en la qual es confirmaven les seves possessions L’església és àmpliament documentada als segles següents A partir del segle XIII…

El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’arxiduc Carles…