Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…
Grimaldi
Llinatge noble genovès addicte al partit güelf, l’estirp del qual és Ottone Canella (mort vers 1143), cònsol de Gènova el 1133.
El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort…
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Narcís Camós
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de…
, ,
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Filosofia
Literatura catalana
Humanista i cronista.
Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre…
,
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…
Sant Martí d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat…
Sant Nazari e Sant Cels (Ancinhan)
Situació Ruïnes de l’església, aprofitades més tard per un cortal, avui dia també arruïnat ECSA - A Roura L’església primitiva de Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan és als afores del poble d’Ancinhan, aigües avall de l’Aglí, prop d’un antic pont, una mica més amunt de la confluència amb l’Adasig Les seves ruïnes foren aprofitades per a la construcció d’un cortal, avui també arruïnat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′31″ N - Long 2° 31′40″ E Des de Perpinyà, per la carretera D-117, s’arriba, passant per Estagell Rosselló, a Sant Pau de Fenolhet, on cal prendre la D-619 fins arribar a Ancinhan…