Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Beniatjar

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sector sud de la comarca.
El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué estacionària al s…
Santa Maria de Matadars
Esgésia del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).
L’església preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet, de capçalera mossàrab o de tradició paleocristiana, se situa al costat de la masia del Marquet La primitiva església fou renovada amb una nau romànica al segle XI, però se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori, que fou restaurada i ara és un centre d’atracció per als amants de l’art antic És l’edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca i es troba al peu de la carretera de Manresa a Sant Vicenç de Castellet El lloc o vila rural de…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…
Agustí Pujol
Escultura
Escultor barroc.
Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De…
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta…
nònius

Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en…
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…
Comnè
Família noble de l’imperi Bizantí que donà dinasties imperials a Bizanci (1081-1183) i a Trebisonda (1204-1461).
Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II…