Resultats de la cerca

Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77

Defensa lateral format al Futbol Club Martinenc, el 1996 passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Jugà dues temporades a l’Espanyol B 2004-06, aconseguint l’ascens a segona divisió B La temporada 2006-07 debutà amb el primer equip Guanyà la Copa Catalunya 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 El 2011 fitxà pel Real Betis Balompié Amb la selecció espanyola fou internacional en categories inferiors Es proclamà campió d’Europa sub-21 2004 i guanyà la Meridian Cup també en categoria sub-21 2003

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Debutà amb el primer equip a quinze anys Guanyà tres Campionats de Catalunya 1996, 2003, 2008, tres Copes del Rei 1996, 2003, 2008 i una Lliga 2008 aquest darrer any aconseguí el triplet de l’hoquei Com a internacional participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Feu els seus estudis al Gonville College i al Caius College, a Cambridge, i estudià piano amb Arthur Schnabel a Berlín Com a intèrpret, feu alguns concerts, però consagrà la major part de la seva activitat a la crítica musical Treballà en diverses revistes com a crític i el 1949 fundà The Score L’any 1959 fou nomenat director artístic de música de la BBC, càrrec que exercí fins el 1973 i des del qual aportà una nova vitalitat a la vida musical de Londres a més, fou el responsable de la introducció de molts artistes forans en la vida musical d’aquesta ciutat, com fou el cas de Pierre Boulez,…

Estudià història a la Sorbona i música al Conservatori de París i es graduà com a arxiver paleògraf a l’École de Chartres Treballà al departament de música de la Biblioteca Nacional de París, primer com a bibliotecari 1950-70 i després com a cap del departament Fou professor de musicologia a la Universitat de Brusselles des del 1965 i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes-Études des del 1973 Els seus interessos eren diversos, però es dedicà especialment a la sociologia de la música, la música francesa del segle XVI, C Debussy i la història de la bibliografia És autor, juntament…

Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la Simfònica Yomiuri…

La seva família s’installà a Israel el 1957 Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Tel-Aviv 1964-68, i després amplià la seva formació a Siena i a Viena, on estudià amb Hans Swarowsky Fou guardonat en diferents concursos, entre els quals el Karajan de Berlín 1971 i el Cantinelli de Composició de la Scala de Milà 1971 Debutà molt jove, i fou contractat per a dirigir importants formacions orquestrals El 1974 fou nomenat director general de música d’Aquisgrà, càrrec que ocupà fins el 1983 Després treballà a Múnic, on dirigí les òperes Otello , de Verdi, i Carmen , de Bizet Al Liceu…

Estudià a Atenes i després amplià la seva carrera a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky i es diplomà l’any 1947 Posteriorment es perfeccionà al costat de H von Karajan i exercí de director musical de les òperes de Bregenz Àustria, 1947-48, Graz Àustria, 1948-59, Colònia Alemanya, 1959-62 i la Staatsoper de Viena Compaginà la seva tasca de director d’òpera amb la direcció de música simfònica, al capdavant de formacions orquestrals com la Filharmònica Hongaresa, la Simfònica Danesa o la Filharmònica d’Oslo Fou convidat a dirigir diverses orquestres arreu d’Europa i els EUA, i participà en…

Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de Compositors de la…

Fill del compositor Dmitrij Šostakovič , ha estat considerat un dels més destacats intèrprets de l’obra del seu pare, del qual ha estrenat peces tan importants com la Simfonia núm 15 i el Concert per a piano i orquestra núm 2 De molt jove decidí dedicar-se a la direcció d’orquestra, i es formà musicalment a Moscou Amplià coneixements amb directors tan eminents com G Roždestvensijy i I Markevitch El 1963 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, i tres anys després, de l’Orquestra Simfònica Estatal de l’URSS, de la qual arribà a ser el titular —el darrer abans de…