Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
acords de Dayton
Nom amb què són coneguts els tractats signats el 1995 que posaren fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95).
Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…
Salvador Feliu de la Penya
Economia
Història
Comerciant i polític.
El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau…
Bernat de Boixadors
Història
Governador de Sardenya.
Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué diverses…
Salvador Bové
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Assagista i historiador.
Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana 1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…
,
Pere Masdéu i Rovira
Cinematografia
Fotògraf i realitzador.
Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs,…
parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C-Moià
Àrea humida de l’Alt Empordà declarada paratge d’interès natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983.
Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries
la Bolzana
Riu
Riu de la Fenolleda, afluent, per la dreta, de l’Aglí.
Neix al vessant septentrional de la serra d’Escales, a la part actualment llenguadociana de l’antic vescomtat deFenollet segueix, inicialment, la direcció sud-nord sector de la conca anomenat vall de Santa Creu fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est passa després per CaudersdeFenollet i s’uneix a l’Aglí prop de Sant Pau deFenollet, després de més de 30 km de…
Lorda
Ciutat
Ciutat de Gascunya, a la regió de Bigorra, Occitània, al departament dels Alts Pirineus, França.
És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica
resta d’Israel
Bíblia
En el llenguatge profètic, petita part del poble que s’escapa de la destrucció i constitueix el nucli del poble salvat per Déu.
És el tema clau de la teologia de la conversió i la salvació El poble, dispersat per les seves culpes, no desapareixerà mai del tot, com desapareixeran els altres, sinó que, per la fidelitat de Déu, un dia renaixerà Isaïes expressava aquesta promesa amb el nom que posà a un dels seus fills Des d’aleshores, tota la tradició profètica se'n va fer ressò, i la recull sant Pau en el Nou Testament