Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Sebastià Rubí
Cristianisme
Frare dominicà i teòleg.
Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí
Guerau Alemany de Cervelló
Història
Noble, fill d’Alemany i de Sicarda.
Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni 1076 Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda
Patrícia Aixemeno Mostajo
Vela
Regatista.
Formada al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou subcampiona de Catalunya per equips en classe optimist 1994, juntament amb Josep Ramon Novell, Agustí Lledó, Bertran Soler i Àlex Falgàs L’any següent aconseguí un nou subcampionat de Catalunya per equips amb Josep Ramon Novell, Àlex Falgàs, Pau Planas i Marçal Feu Individualment el 1995 es proclamà campiona femenina en classe optimist de Catalunya i subcampiona absoluta de Catalunya, i el1998 obtingué la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya femení en classeeuropa També participà en el Campionat Europeu d’optimist 1994
Pere Virgili i Bellver
Bust de Pere Virgili, representat amb els plànols del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a les seves mans, obra de terracota de Ramon Amadeu Grau (1745-1821) del darrer terç del segle XVIII
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Cirurgià.
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a…
Joan Fiveller
Joan Fiveller, conseller de la ciutat de Barcelona en 1416. Còpia del quadre de Ramon Padró publicat a La Ilustració Catalana l’any 1882
© Fototeca.cat
Història
Ciutadà de Barcelona.
Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…
José Manuel Vives Bella
L'atleta Manuel Vives a l'arribada d'una cursa pel campionat de Catalunya de 100 mts en la que es proclamaria guanyador (1936)
Ramon Claret / Joan Bert / © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya / EuropeanaPhotography / CC BY-NC-ND
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de mig fons.
Competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió d’Espanya dels 800 m 1930, 1931 i de Catalunya dels 800 m 1930, els relleus 4 × 400 m 1935 i els 400 m 1936 També fou subcampió català dels 1500 m 1931
automobilisme
Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
Santa Coloma de Sellui, abans de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…
Castellet de la Terreta (Tremp)
Art romànic
Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva un…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…