Resultats de la cerca

L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…

Situació L’església de Santa Maria, amb ben pocs elements romànics, centra el poble de la Pinya, cap d’un antic terme municipal, el qual l’any 1970 fou incorporat al nou municipi de la Vall d’en Bas El poble, al cantó de ponent d’Olot, és situat al costat oriental del Pla, vora la carretera, amb un nucli de cases molt petit ja que la majoria són disseminades Mapa 256M781 Situació 31TDG542695 Hom pot arribar a la Pinya agafant la carretera que surt d’Olot en direcció a la Vall d’en Bas A mà dreta hom trobarà, al cap d’uns 2,5 km després d’haver sortit d’Olot, la carretera que hi porta JVV…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del s IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

Aquesta hipotètica capella reial es devia trobar dins del palau reial de Piera L’única notícia que se’n coneix es troba en una donació feta l’any 1185 per Ermessenda, vídua de Feliu, a les seves filles Agnès I Guilleuma, de tot l’honor que tenia al terme de Santa Oliba I tot el que juntament amb el seu marit adquirí del comte de Barcelona al terme de Piera En el cas que totes dues germanes morissin sense descendència legítima, tot plegat havia de passar a l’església de Santa Maria de la capella reial acclesia Sancta Maria de ipsa capella regis Aquesta notícia és versemblant perquè hi ha un…

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de l’angle sud-occidental Hom hi pot veure els diversos elements ubicats al seu mur de ponent G Llop Enmig de prats, sobre les antigues mines del Collet, resguardada per la gran muralla de roques que rodeja Vallcebre és situada aquesta bella església Lloc d’una gran panoràmica Al nord els cims del Puig-llançada i Tosa d’Alp, a l’est les altives serres de Cerdanyola i Malanyeu, i al fons, Guardiola de Berguedà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,9…

Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…

Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que…

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats,…

Tal vegada la primera referència del lloc de Rocafort és de l’any 1076, en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren conjuntament el puig d’Anguera a un tal Bofill Oliba El lloc d’Anguera era a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona Entre les afrontacions del terme o alou d’Anguera hom esmenta “ ipso molar de ipsa Rocha ” L’església de Sant Salvador de Rocafort de Queralt fou una de les parròquies d’aquest sector de la Conca que depengué en un primer moment del bisbat de Vic i que a mitjan segle XII s’integrà a l’arquebisbat de Tarragona Consta en les…