Resultats de la cerca

Estudià al Mozarteum de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de B Paumgartner i on es diplomà en orgue, piano, clavicèmbal i direcció d’orquestra El 1957 s’inicià com a director coral a Magúncia, on fou també director de l’orquestra de la ciutat, abans de posar-se al capdavant de les òperes de Linz 1962-64 i Colònia 1964-65 Després d’una estada a Friburg 1965-69, el 1969 fou nomenat director del Mozarteum de Salzburg, des d’on dirigí i enregistrà les òperes mozartianes de joventut Entre el 1980 i el 1996 fou director de l’Orquestra Simfònica de la…

Estudià a Eton i a Cambridge L’any 1902 fou nomenat fellow 'membre' del King’s College d’aquesta última universitat Allà hi ensenyà història de la música, harmonia, contrapunt i composició Participà en la producció d’òperes i en la traducció de llibrets operístics, molt especialment de WA Mozart Entre els anys 1918 i 1926 treballà com a crític musical a Londres, i des del 1926 fins a la seva jubilació, el 1941, tornà a ensenyar a Cambridge Fou president de la Societat Internacional de Música Contemporània en 1923-38 i de la Societat Internacional de Musicologia durant el període…

Estudià música a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, on fou deixeble de M Doležil i de K Ancerl El 1951 debutà al Teatre Nacional, i cinc anys després guanyà el primer premi del concurs de Besançon Posteriorment treballà a les òperes d’Olomouc 1958-62 i Ostrava 1962-66 El 1963 guanyà el Premi Mitropoulos, que li comportà la invitació de Leonard Bernstein a l’Orquestra Filharmònica de Nova York, formació que dirigí la temporada 1963-64 Posteriorment ocupà els càrrecs de director musical de l’Òpera Còmica del Berlín Est 1964-68, de l’Orquestra Simfònica de Praga 1966-67 i de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou director habitual de…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París estrenà Le…

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però…

Estudià música a Moscou i després amplià la seva formació com a cantant a Milà L’any 1957 debutà al Teatre Bol’šoj amb Una vida pel tsar M Glinka i a partir d’aleshores inicià la seva carrera en els escenaris soviètics, amb reeixides actuacions als teatres d’òpera de Leningrad, Kíev i Tbilisi, especialment amb el repertori rus M Glinka, M Musorgskij, N Rimskij-Korsakov, S Prokof’ev Amb la companyia del Bol’šoj cantà òperes de G Verdi, com ara I masnadieri , Don Carlo , al Teatro alla Scala de Milà, l’Òpera de París i el Metropolitan de Nova York Ocasionalment, també interpretà …

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat…

Estudià a Nàpols amb FDurante i Francesco Feo Es donà a conèixer amb música religiosa especialment una Missa solemne , que el féu cèlebre compongué òperes serioses, com La Sallustia 1731, i intermezzi còmics, de caràcter popular, per intercalar-los en els entreactes el titulat La serva padrona 1733, escrit per a la seva òpera seriosa Il prigioniero superbo 1733, assolí un èxit immens i fou representat per tot Europa a París, el 1752, provocà polèmiques Querelle des Bouffons Altres intermezzi seus són Livietta e Tracollo 1733 i Il geloso schernito d’atribució dubtosa, a més de l…