Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
ràpel
Escalada
Maniobra emprada en escalada per a baixar parets verticals o extraplomades.
La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen
Sant Joan d’Aguilar de Segarra
Art romànic
En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu
Club Billar Llinars
Billar
Club de billar de Llinars del Vallès.
Fundat l’any 1995, és un referent a tot l’Estat en l’especialitat de carambola Inicialment practicà al bar Taulats, però el 1994 es traslladà a un restaurant de Can Boatell Passà per altres locals, com l’edifici Mas Bagà, casino de la població, i el 2005 s’installà definitivament a l’antic restaurant de les piscines municipals Pere Planas Organitzà algunes edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya de billar, i el 2010, el Campionat d’Europa en la modalitat banda El 2011 tenia uns setanta socis
Oriol Monzó Montero

Oriol Monzó Montero
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16
Albert Regincós Isern
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal
Ramon Junyent Quintana

Ramon Junyent Quintana (segon per la dreta)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al CTT Sallent el 1976 i la temporada següent s’incorporà al Club 21 de Barcelona, on començà una trajectòria en la màxima categoria que el portà a jugar en el CT Barcino, el CTT Bagà i el CER l’Escala Fou campió d’Espanya per equips amb el Club 21 1977 i el CT Barcino 1980 i guanyà una Lliga amb el Club 21 1979 També guanyà el títol estatal de dobles 1978 Formà part de la selecció espanyola en els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest…
Casa forta de la Torre de Faia (Gisclareny)
Art romànic
Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…
Joan Serra i Vilaró
Historiografia catalana
Historiador eclesiàstic i arqueòleg.
Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de…
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina