Resultats de la cerca
Es mostren 508 resultats
Josep Lluís Cleries i González

Josep Lluís Cleries i González
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE Ha treballat en el sector privat Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai 1987-92, president del Moviment Centres d’Esplai Cristians 1986-92, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés 1990-92, membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant 1988-92, del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears 1989-92 i coordinador de l’Aplec de l’…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví…
, ,
Furs de València
Història
Recopilació dels preceptes donats en les corts del Regne de València.
Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…
Necròpoli de les “Masies Catalanes” (L’Albiol)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada a la urbanització “Masies Catalanes”, a l’anomenada “Villa Urrutia” Es troba a uns 280 m sobre el nivell del mar, al vessant d’una elevació, a uns 500 m del mas de Gibert Mapa 34-17446 Situació 31TCF453668 Per arribar al mas de Gibert, cal prendre a la carretera C-240 el trencall que mena a l’Albiol Poc després, a mà dreta, un camí porta al mas La urbanització “Masies Catalanes” és al costat Necròpoli L’any 1976, en el decurs d’unes obres, es van descobrir diverses restes arqueològiques que van motivar la realització d’una intervenció arqueològica a…
Pere Garriga i Marill
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Taquígraf i eclesiàstic.
Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…
,
Lluís Solà i Dachs
Literatura
Escriptor, periodista i cronista.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana El Be Negre 1967, Cu-Cut 1967, En Patufet 1968, Papitu 1968, L’Esquella de la Torratxa 1970, Xut 1971, Un segle d’humor català 1973, El Be Negre i els seus homes 1977, L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català 1978, En Patufet antologia 2003, La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005 2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…
, ,
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Misterio de dolor
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 45 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Alfred Fontanals i Sala i Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT El cinedrama homònim 1899 en tres parts d’Adrià Gual REFERENT LITERARI La peça teatral 1904 homònima d’AGual GUIÓ I MUNTATGE AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Aurora Baró Mariana, Emília Baró Marianeta, Carles Capdevila Silvestre, Joaquim Carrasco Labast, Enric Giménez Tomàs ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 18021915 Sinopsi Mariana és una vídua que viu amb la seva filla Marianeta La mare es casa amb el pastor…
Eduard Admetlla i Lázaro
Cinematografia
Fotògraf i director.
Especialitzat en fotografia i cinematografia, realitzà reportatges i documentals que assoliren una àmplia difusió arreu del món, tasca que compaginà amb la seva gran afició a l’esport campió de Catalunya com a jugador de mà individual el 1947 rècord nacional de relleus 10 100 amb l’equip d’atletisme del Club Natació Barcelona el 1948 rècord del món de profunditat –100 m– amb escafandre autònom el 1957 Fou soci fundador del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on exposà instantànies submarines Creà la productora Volitans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina