Situació
Aquesta necròpoli és situada a la urbanització “Masies Catalanes”, a l’anomenada “Villa Urrutia”. Es troba a uns 280 m sobre el nivell del mar, al vessant d’una elevació, a uns 500 m del mas de Gibert.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF453668.
Per arribar al mas de Gibert, cal prendre a la carretera C-240 el trencall que mena a l’Albiol. Poc després, a mà dreta, un camí porta al mas. La urbanització “Masies Catalanes” és al costat.
Necròpoli
L’any 1976, en el decurs d’unes obres, es van descobrir diverses restes arqueològiques que van motivar la realització d’una intervenció arqueològica a càrrec de Ramon Capdevila. Fruit de l’excavació es van localitzar dues cistes de lloses —majoritàriament de pissarra— orientades de NW i SE separades poc més de mig metre.
El primer enterrament feia 1,55 m de llarg, 0,40 d’amplada i tenia una profunditat d’uns 0,28 m. El fons no era enllosat. Hi havia una altra llosa —de pedra calcària— a la capçalera. El cadàver es disposava en decúbit supí. Segons es descriu, el crani procedent d’aquest enterrament devia ser d’un adult o potser senil. Com a restes relacionades amb l’enterrament es trobà un fragment ceràmic de petites dimensions.
El segon enterrament tenia 1,80 m de llarg, 0,36 d’ample i una profunditat de 0,32 m. El cadàver es trobava també en decúbit supí. Les peces que formaven la cista, unes divuit, eren majoritàriament pissarres, però de menors dimensions que l’enterrament anterior. Cal remarcar que el fons era enllosat a la seva meitat inferior amb una gran placa de pissarra. Les dades que es desprenen de la descripció del crani apunten que es tractava d’un individu més jove que l’anterior.
Al peu dels enterraments hi havia fixada una pedra sorrenca, a uns 20 cm sota de les dues caixes i ben centrada respecte a elles. Pesava uns 150 kg. Era de forma semiesfèrica amb base aplanada i falcada per sis o set pedres més petites. Els dos enterraments es van traslladar al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.
Un dels problemes més greus per poder datar aquest tipus de sepultures de cistes o lloses és la manca d’aixovar i sovint de relació amb un context arqueològic. De tota manera, els estudis desenvolupats els darrers anys porten a datar aquest tipus d’enterrament a l’edat mitjana. Darrerament, Imma Ollich i Sebastià Raurell (Ollich - Raurell, 1989, pàgs. 223-250) han estudiat un seguit de petites necròpolis de lloses dalt de turonets a la Plana de Vic, i en proposen una datació entre els segles VI-VII, encara que amb reserves.
Cal tenir en compte a l’hora de fixar una cronologia per a aquestes tombes que es troben en un indret sense cap relació amb esglésies; es poden considerar anteriors a la implantació de la xarxa parroquial i, per tant, al feudalisme (Riu i Barrera, 1991, pàgs. 265-272). Tal vegada sigui una necròpoli de població potser per cristianitzar o mal cristianitzada, amb pervivències de ritus pagans, com els enterraments en llocs alts i significatius. Cal també considerar la idea que es tracti d’enterraments de petits grups humans que ocupaven aquests espais quan encara era una zona d’influència andalusí, enterraments d’aprisiadors de les zones que tradicionalment s’han considerat “terra de ningú” o de la població que va romandre en aquest indret ininterrompudament des del Baix Imperi romà fins a l’edat mitjana. La cronologia d’aquestes tombes pot anar des del Baix Imperi romà i època visigoda fins al segle XII.
Bibliografia
- Vilaseca - Prunera, 1966, fase. 93-96, pàgs. 25-96
- Capdevila, 1985, pàgs. 55-61
- Ollich - Raurell, 1989, pàgs. 223-250
- Riu i Barrera, 1991, pàgs. 265-272
- Virgili, 1991, pàgs. 29-43