Resultats de la cerca

La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…

Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’aleshores, activament…

Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat…

El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid, presidí el consell…

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà…

Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640

Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre Oropesa i es…

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Cardona, Casserres i Vic cauen en mans dels francs 798-799