Resultats de la cerca

Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’…

L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’…

El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals…

Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina…

La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial  o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-…

Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta…

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze…

Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur

D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —com el fur…