Resultats de la cerca

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu

Estudià dret i milità en el partit conservador Fou diputat provincial i el 1906 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que dimití el 1908 per desacord amb el pressupost de cultura d’aquell any la seva dimissió no fou acceptada fins l’any següent i es feu efectiva el 30 de juny de 1909 Durant la seva gestió s’inicià la Reforma Interior de Barcelona Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu 1900-03, 1905-06 i 1909-10 Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…

De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat

Les restes de l’església es troben mig esfondrades en la Tet, al nord del poble actual La capella de Sant Domènec, construïda dins el castell del Soler per iniciativa de Bernat de Berga, bisbe d’Elna 1230-58, fou objecte d’un llegat dins el seu testament 1258 Tenia l’interès de ser una de les capelles més antigues dedicades a sant Domènec, el qual havia travessat més d’una vegada el Rosselló i que morí l’any 1221 Com a conseqüència de l’erosió produïda a la riba dreta de la Tet, de Sant Domènec només resta el mur sud i una porció de la capçalera

Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època

Situació Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim J Giralt Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica Mapa 32-13327 Situació 31TCG118349 Per a arribar-hi cal…

El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement la seva…

Clau de volta amb l’escena de la Coronació de la Mare de Déu i extrems dels nervis de la volta del presbiteri ECSA - GS El testament del comte d’Urgell Ermengol X, del juliol del 1314, ordenava construir un convent de predicadors a la partida de la Plana de Vilanova, a Balaguer, prop del cap del pont, i que es compressin llibres, calzes d’argent, robes, ornament i tot el necessari per a bastir el nou convent, on havien de viure un prior i dotze religiosos Del conjunt conventual, aixecat al llarg del segle XIV i el primer terç del segle XV, avui queden l’església, sense la façana original, el…

La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…