Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…
Pero Ximénez de Urrea, arquebisbe de Tarragona (1446-1449)
El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda,…
Perellós

Armes dels Perellós
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.
Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Castell de Sisquer (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest antic castell, ampliades amb noves edificacions, formen el casal de Ca l’Arnau, a la part alta del poble de Sisquer ECSA - A Villaró El Castell de Sisquer o Castell de Sant Romà és situat a Ca l’Arnau, al poble de Sisquer, a la part alta de la vall de Lavansa Baixant d’Adraén, en direcció a Lavansa i Tuixén, Sisquer és el primer poble que hi ha, passat el coll de Vans Mapa 34–11253 Situació 31TGC741787 Ca l’Arnau és el gran casal que hi ha al poble, dominant-lo El que fou castell de Sisquer ocupa la part meridional de la casa AVB Història En els documents més…
Muralles d’Organyà
Situació Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població ECSA – V Roca Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval Mapa 34–11253 Situació 31TCG620746 Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 Lleida-Puigcerdà MTV-VRM Història El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993 A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu Al…
Castell de Cameles
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina