Situació
Les restes d’aquest antic castell, ampliades amb noves edificacions, formen el casal de Ca l’Arnau, a la part alta del poble de Sisquer.
ECSA - A. Villaró
El Castell de Sisquer (o Castell de Sant Romà) és situat a Ca l’Arnau, al poble de Sisquer, a la part alta de la vall de Lavansa. Baixant d’Adraén, en direcció a Lavansa i Tuixén, Sisquer és el primer poble que hi ha, passat el coll de Vans.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC741787.
Ca l’Arnau és el gran casal que hi ha al poble, dominant-lo. El que fou castell de Sisquer ocupa la part meridional de la casa. (AVB)
Història
En els documents més antics surt esmentat com “castell de Sant Romà”. De fet, és documentada a Sisquer l’existència d’una església dedicada a sant Romà. És molt possible que el castell en prengués el nom o que, fins i tot, fos l’església del castell.
El castell de Sisquer va ser propietat d’Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, que l’any 1107 va establir una convinença amb Galceran II de Pinós, la seva muller Estefania i llur fill Galceran (futur Galceran III), als quals donà la potestat feudal dels castells de la vall de Lavansa: losa, Orsera, Gòsol i Sanctum Romanum.
Catorze anys més tard, Galceran, la seva muller Estefania i llur fill Galceran van fer convinença feudal amb Miró Guitard de Caboet, la seva muller Dolça i els seus fills, sobre la vall de Lavansa i els castells d’Orsera, Josa i Sant Romà.
L’any 1277 Galceran III de Pinós va llegar al fill Ramon Galceran I tota la vall de Lavansa.
Uns anys més tard, el 1313, el castell ja apareix documentat com a castell de Sisquer en la reclamació que el noble Ot de Montcada va fer al comte d’Urgell per tal que li tornés, entre altres possessions, el castell de Sisquer que Pere Galceran de Pinós posseïa en feu.
Les terres de Lavansa, amb els castells i possessions que es trobaven dins d’aquesta terra, van ser venuts l’any 1371 per Pere Galceran III de Pinós i Fenollet. El comprador va ser el capítol d’Urgell i la venda es va produir després que Pere Galceran III hagués convertit aquesta possessió en alou en canvi de convertir en feu l’alou de Josa, segons un tracte fet amb el rei. Aquestes són les darreres notícies que es tenen d’aquest castell. (RMAE)
Castell
El nucli antic del castell és una torre de planta qua drangular, d’uns 7 m de costat, assentada fermament sobre la roca, feta amb un parament de carreus ben treballats units amb un morter de calç. A aquesta estructura primitiva, d’uns 10 m d’alçada, datable al segle XI o XII, se li afegí posteriorment el nucli principal de l’edificació actual, que no hi està connectat directament; l’antic castell actua només com a suport de la construcció més moderna.
A la façana de llevant s’obrí una finestra recentment, a l’altura del primer pis. No hi ha restes d’altres obertures —a més dels forats de bastida a la façana sud—, la qual cosa fa suposar que l’alçada de la torre era superior, i que fou parcialment enderrocada en construir-hi la casa adjacent. (AVB)
Bibliografia
- Miret i Sans, 1901., VIII, pàg. 173; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 260–1 261.