Resultats de la cerca

Església de la vall de la Barcedana esmentada per primera vegada en els falsos VI i VIII de Gerri , dels anys 930 i 953, que sembla que foren redactats cap al final del segle XI, moment segur d’existència d’aquesta església Més endavant, a partir del segle XV, consta que Sant Cristòfol de la Vall era sufragània de Llimiana L’any 1904 fou unida a la parròquia de Sant Miquel de la Vall

La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí…

Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a…

Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol

Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló

Fou lloctinent general de Catalunya 1627-29 Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada

L’església de Sant Miquel de Bressui és esmentada l’any 1071, en què el prevere Onofred donà, en ingressar al monestir de Gerri, les seves vinyes situades “ in villa Bracui, in apenditio Sancti Michahelis, in loco que vocant ad Podio de Enante ” Després d’aquesta notícia cal esperar fins a les visites pastorals dels segles XVI-XVIII per tornar a documentar l’església En la visita del 1575, Bressui era sufragània de Santa Maria d’Enviny, de l’oficialat de Sort, i en la del 1758 es fa constar que la seva volta amenaçava ruïna Actualment depèn de la parròquia de Sort