Resultats de la cerca

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una…

Autodidacte, fou organista de l’església catòlica de Worcester Compongué peces de saló i obres corals i es destacà amb les cantates King Olaf 1896 i Caractacus 1898 i l’oratori The Light of Life 1896, on es mostrà influït per Brahms i Wagner Aviat esdevingué el primer compositor anglès d’abast universal aparegut des del s XVIII La seva etapa millor s’inicià amb les variacions Enigma 1899 i el cicle de cinc cançons Sea Pictures 1900 per a contralt i orquestra Seguiren els oratoris The Dream of Gerontius 1900, The Apostles 1903 i The Kingdom 1906, dues simfonies d’orquestració…

Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador…

Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de…

Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del…

Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També…

Es llicencià en psicologia experimental al King’s College de Cambridge 1970 i es doctorà en intelligència artificial a la Universitat d’Edimburg 1978 Treballà a la Universitat de Sussex, a la Universitat de Califòrnia San Diego, EUA i a la Universitat Carnegie Mellon Pittsburg També fou el director fundador de la unitat de neurociència computacional al University College de Londres Creà l’empresa DNNresearch Inc, que el 2013 fou adquirida per Google, i des d’aquest any treballa a l’empresa i és professor del departament d’informàtica de la Universitat de Toronto Des del 1998 és…

Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals, com oratoris i cantates Com a compositor fou molt prolífic, per bé que poc conegut Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music 1834-75, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou professor també a la Universitat de Cambridge 1875-77 Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides vegades al…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a…