Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…
Anton Raphael Mengs
Maria Josefina de Lorena , retrat d’Anton Raphael Mengs
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor bohemi.
El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona El 1751 s’establí a Roma Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777 Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado La seva activitat més destacada és la de teòric elaborà, juntament amb JJWinckelmann, que conegué a Roma 1755 i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani de Roma 1761…
Ferdinando Liuzzi
Música
Musicòleg i compositor italià.
Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…
Francesco Antonio Mamiliano Pistocchi
Música
Compositor i cantant italià.
Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes,…
Mario Labroca
Música
Compositor i crític italià.
Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les primeres composicions per…
Katia Ricciarelli
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…
gueux
Història
Nom amb què hom designà els habitants dels Països Baixos que s’uniren per lluitar contra el domini hispànic.
El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel…
Antoni Pinazo
Biologia
Educació
Pedagog i naturalista.
Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es retirà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina