Resultats de la cerca

Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs Tingué amistat amb el pare A Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals La producció musical de Pons…

Estudià composició al Conservatori de Madrid amb E Arrieta i guanyà el primer premi de piano 1858 i el de composició 1863 Destacà sobretot per les seves sarsueles, molt influïdes pel seu mestre entre les que tingueren més èxit hi ha, per exemple, Sensitiva 1870 Amb la collaboració de FA Barbieri i C Oudrid escriví El testamento azul , i amb M Fernández Caballero, El trono de Escocia El 1869 obtingué un premi per l’òpera El puñal de misericordia

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…

Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…

Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…

Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep Ferran de…

El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386 desembarcà a Galícia,…

Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici…

Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les forces del…