Resultats de la cerca
Es mostren 3899 resultats
inestabilitat condicional
Meteorologia
Estat de l’atmosfera condicionada pel grau d’humitat de l’aire. L’aire es comporta com a inestable quan ha assolit la saturació del vapor d’aigua que conté, mentre que es comporta com a estable si no arriba a aquest grau de saturació.
Quan hi ha inestabilitat esdevé l’ascens espontani de l’aire si no hi ha inestabilitat, els moviments verticals són dificultats o impedits
canal

Canal d’una flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conducte situat a l’extrem superior d’alguns instruments aeròfons que dirigeix el corrent d’aire cap al bisell.
D’aquesta manera, en ser tallat per aquest -anomenat també trencavents-, l’aire es posa en vibració i produeix el so inicial de l’instrument El canal està limitat generalment pel tascó, o bloc, que obtura parcialment la part superior del tub
resistència
Transports
Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.
És considerada directament proporcional al quadrat de la velocitat i a la secció transversal màxima del buc, dins els límits en què es desenvolupada la navegació aèria, i depèn de l’angle d’atac i de la forma de l’aeronau C x Quan un avió capaç d’assolir velocitats supersòniques va augmentant progressivament la velocitat i arriba a la del so s’esdevé un augment brusc de la resistència, molt per damunt de la que li hauria de presentar l’aire segons la velocitat, i va disminuint lentament, a les velocitats supersòniques, fins a recobrar valors normals
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents en els…
Sant Martí Sarroca
L’església parroquial de Santa Maria des de l’aire (Sant Martí Sarroca)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell Baix Penedès A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos Pel nucli urbà passa la carretera que des de…
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica…
boirina
Meteorologia
Enterboliment de l’aire degut a l’aigua que absorbeixen els nuclis de condensació existents en l’atmosfera.
Per ulterior refredament de l’aire, es condensa aigua líquida augmentant l’enterboliment fins a formar-se una boira de refredament Com que el pas de boirina a boira és gradual, hom considera que hi ha boirina quan la visibilitat és superior a un quilòmetre, i boira quan la visibilitat és inferior a un quilòmetre En relacionar en una gràfica visibilitat amb contingut d’aigua líquida en l’atmosfera hom dedueix que el límit del pas de boirina a boira correspon a uns 0,02 g/m 3 d’aigua líquida
boira

En zones de boira, la condensació del vapor d’aigua provoca una disminució de la visibilitat
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.
S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de…
carburador

Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina