Resultats de la cerca

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fou un dels fundadors de la companyia Pinillos de navegació amb Cuba 1884, i de Crèdit i Docks Presidí la junta d’obres del port de Barcelona 1900 i n'inicià les obres d’ampliació i modernització Fou diputat per Barcelona 1899, senador 1901 i alcalde d’aquesta ciutat 1905 Reuní una important collecció numismàtica

Vuitè comte de Toreno Diputat moderat des del 1864, fundà el diari antirepublicà El Tiempo i fou alcalde de Madrid amb la Restauració Havent passat al partit conservador, fou ministre de foment el 1875, d’estat el 1879, president del congrés el 1880 i el 1884 i governador civil de Madrid el mateix any

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Fou alcalde de València 1835-36, 1838-39 i 1859-60 i diputat a corts El 1844 féu importar guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per adobar els conreus d’arròs al País Valencià, seguint les experiències angleses Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment 1846

Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya

Durant la primera guerra Carlina lluità al bàndol liberal com a oficial Acabada la guerra 1840, es doctorà en dret Fou diputat a corts 1858-63, regidor i més tard alcalde de Reus 1885, ciutat de la qual fou cronista oficial des del 1889 També fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona del 1887