Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb el film Tasio 1984 Posteriorment ha dirigit 27 horas 1986, Las cartas de Alou 1990, Concha d’Or del Festival  de Sant Sebastià i premi Goya 1991 al millor guió original, Historias del Kronen 1994, premi Goya 1995 al millor guió adaptat, Secretos del corazón 1997, dos premis Goya el 1988 i premi Sant Jordi, Silencio roto 2001, Obaba 2005, Premi Internacional Terenci Moix 2006 i No tengas miedo 2011 El 1998 fou guardonat amb el Premio Nacional de cinematografia i l’any 2020 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts

Situació Una vista de conjunt amb la torre del castell, molt modificada, i la capella de Santa Llúcia, més a primer terme M Anglada L’antic castell de Quer es troba uns 2 km vers migjorn de la població de Prats de Lluçanès, sobre una roca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 18,4 —y 49,1 31 tdg 184491 Per arribar-hi cal agafar la carretera B-431 de Prats de Lluçanès a Manresa A uns 100 m del punt quilomètric 72 cal trencar a mà dreta i a 300 m hom arriba a la casa de Galobardes, on hi ha el castell JVV…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari…

Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’…

El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…

El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a…

L’alou senyorial de Can Peixau era establert sobre una villa romana important i era format, bàsicament, per la torre i la capella Es trobava a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà i Baldomer Solà Les darreres restes que en quedaven van desaparèixer l’any 1957 Al museu de Badalona se’n guarden 5 capitells un dels quals és gòtic, una pica sense decoració de cap mena i un àbac o imposta També s’hi conserva una maqueta de les…

Situació Costat sud-oest de l’església, reconstruïda al segle XVIII sobre un edifici romànic, soterrat sota l’edifici actual a causa dels alluvions dels rius Rard i Tec ECSA - A Roura El poble de Sant Cebrià de Rosselló és situat a 2 km de la costa, prop d’Elna Les restes de l’antiga església de Sant Cebrià, que fou reconstruïda gairebé totalment al segle XVIII, es conserven avui en l’actual església parroquial Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 3° 0’ 7,2” E Sant Cebrià és a 3 km al nord-est d’Elna, tot seguint la carretera D-40 Història Tenim coneixement d’aquesta església per…

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39