Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
becplaner
Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…
Chico Mendes
Història
Dirigent ecologista i sindical brasiler, de nom Francisco Mendes.
Encapçalà la revindicació per preservar el bosc amaçònic i formà sindicats contra la sobreexplotació dels peons Enfrontat als empresaris que es dedicaven a la tala massiva d’arbres, morí assassinat Aconseguí del govern brasiler frenar la desforestació
pteroclídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, de 22 a 45 cm, que tenen la part anterior dels tarsos coberta de plomes, 3 dits o bé 4 amb el polze rudimentari, de 14 a 16 rectrius, ales llargues i bec curt.
Són gregaris, nidífugs i no es posen als arbres Habiten a les regions desèrtiques o estèpiques d’Àfrica, l’Àsia Central i l’Europa occidental i meridional Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes
cicònids
cicònids Jabirú africà ( Ephippiorhynchus senegalensis )
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, integrada per individus de dimensions grans, amb les potes i el coll llargs, així com el bec, que és recte.
El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica
trufiturisme
Turisme i lleure
Micologia
Especialitat del micoturisme centrada en la descoberta de la tòfona.
Entre les activitats i serveis destaquen les visites a les plantacions d’arbres tofoners, les demostracions de les tècniques de recollecció, la recollida de la tòfona amb gossos o porcs ensinistrats i el tast de productes trufats
hemiepífit
Botànica
Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana o arbre.
També existeix el cas invers, de lianes que perden el contacte amb el sòl i es transformen en epífits Són hemiepífits els arbres estranguladors, que finalment ofeguen l’hostatger inicial Els hemiepífits són propis de les selves intertropicals
cotxa cua-roja
Cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la Salanca, la…