Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
Gestió forestal i avifauna: algunes variables clau a tenir en compte
Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
mosca de la fruita
Mosca de la fruita
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 6 mm de llargada, de cap groc i amb el dors gris, els costats groguencs, el ventre lleonat, les potes grogues i les ales irisades i amb una banda fumada.
Les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres, mitjançant un llarg oviscapte Estesa per tota l’àrea mediterrània, constitueix una plaga molt perjudicial, que hom ataca amb èsters fosfòrics
becplaner
Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional
La formiga que malmet el suro
Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa dels pugons, com…
pteroclídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, de 22 a 45 cm, que tenen la part anterior dels tarsos coberta de plomes, 3 dits o bé 4 amb el polze rudimentari, de 14 a 16 rectrius, ales llargues i bec curt.
Són gregaris, nidífugs i no es posen als arbres Habiten a les regions desèrtiques o estèpiques d’Àfrica, l’Àsia Central i l’Europa occidental i meridional Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes
cicònids
cicònids Jabirú africà ( Ephippiorhynchus senegalensis )
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, integrada per individus de dimensions grans, amb les potes i el coll llargs, així com el bec, que és recte.
El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica
trufiturisme
Turisme i lleure
Micologia
Especialitat del micoturisme centrada en la descoberta de la tòfona.
Entre les activitats i serveis destaquen les visites a les plantacions d’arbres tofoners, les demostracions de les tècniques de recollecció, la recollida de la tòfona amb gossos o porcs ensinistrats i el tast de productes trufats