Resultats de la cerca

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…

Els vacuòmetres poden ésser de mesura directa i de mesura indirecta Entre els primers hi ha els de deformació de sòlid com ara el de Burdon i el de membrana i els hidroestàtics el de columna de líquid i el de tor pendular Entre els segons hi ha el de McLeod, el tèrmic, el mesurador d’ionització, el molecular i l’acústic, amb els quals hom mesura una determinada propietat física que és funció de la pressió

L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny de 1979 Aquests dos…

Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…

Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…

Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’ Atlas…

Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…