Resultats de la cerca

Fill d’una família de seders lionesos, installada a Catalunya el 1934 Estudià enginyeria tèxtil, i practicà la pintura fins el 1947 Feu amistat amb Cuixart, Tàpies, Ponç, Brossa, Arnau Puig i Cirlot, amb els quals collaborà al Club 49 i a  Dau al Set , on fou el tresorer Seduït pel surrealisme màgic, colleccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos Edità   El Correo de las Artes 1958-62, i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD Obrí una  galeria  a Barcelona 1962 dedicada a l’art d’avantguarda, que…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le…

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí…

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de…

Estudià a la Universitat de Sheffield, on es doctorà el 1984 ha estat professor a la Universitat de Liverpool i és catedràtic emèrit de català al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on impartí classes del 1996 al 2021, quan es jubilà Especialitzat en l’avantguarda catalana i en autors valencians, ha editat i traduït Joan Salvat-Papasseit, Ausiàs Marc i Joan Fuster, i entre les seves publicacions cal destacar Sobre la poesia catalana contemporània 1996, Polifonia de la subversió 2000 i The Liberating Instinct in the Catalan Literary Tradition 2002 Ha estat…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…

Format per Peter Eisenman Newark, 1932, Michael Graves Indianapolis, 1934, Charles Gwathmey Charlotte, 1938, John Hejduk Nova York 1929, i Richard Meier Newark 1934, tot i no constituir un grup de treball coherent, el seu apropament a l’obra de Le Corbusier i Giuseppe Teragni marcà una fita en l’arquitectura nord-americana

Publicà vuit números i fou traslladada a Barcelona, on en sortiren cinc números més En la segona etapa, amb Millàs-Raurell com a redactor en cap, publicà texts de Salvat-Papasseit, Tristan Tzara i Marc Stéphane, entre altres