Resultats de la cerca

Començà a jugar al TT Palafrugell i també al Calella, l’Epic Terrassa, el TT Bagà, l’Avilés, l’Ourense, el CER l’Escala i El Ciervo de Sabadell, i jugà deu anys a divisió d’honor Fou campió d’Espanya juvenil 1990 i sub-21 1992 En categoria absoluta, guanyà cinc cops el Campionat de Catalunya per equips, tres en dobles, dos en mixtos i un d’individual 1992 Aconseguí, també, dos bronzes individuals en el Campionat d’Espanya 1994, 1995 Formà part de la selecció estatal

Començà a jugar al CTT Sallent el 1976 i la temporada següent s’incorporà al Club 21 de Barcelona, on començà una trajectòria en la màxima categoria que el portà a jugar en el CT Barcino, el CTT Bagà i el CER l’Escala Fou campió d’Espanya per equips amb el Club 21 1977 i el CT Barcino 1980 i guanyà una Lliga amb el Club 21 1979 També guanyà el títol estatal de dobles 1978 Formà part de la selecció espanyola en els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978

Fundat l’any 1995, és un referent a tot l’Estat en l’especialitat de carambola Inicialment practicà al bar Taulats, però el 1994 es traslladà a un restaurant de Can Boatell Passà per altres locals, com l’edifici Mas Bagà, casino de la població, i el 2005 s’installà definitivament a l’antic restaurant de les piscines municipals Pere Planas Organitzà algunes edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya de billar, i el 2010, el Campionat d’Europa en la modalitat banda El 2011 tenia uns setanta socis

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

La recerca de noves pistes d’esquí properes a les de la Molina féu pensar en la conveniència d’adaptar la pista forestal del bosc de la Pia 12 km d’Alp a Supermolina per la baga de la Masella Fou inaugurada el 1967 Posteriorment hom hi ha afegit noves pistes i remuntadors, des del pla de Masella 1 600 m al cim de la Tosa 2 536 m Es comunica per carretera amb la Molina Supermolina, amb Alp i amb Das Hi ha un hotel i diversos apartaments

Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…

Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció