Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Ángel Sanz Briz
Diplomàtic espanyol.
Després de llicenciar-se en dret, cursà estudis diplomàtics, que acabà el 1933 Acabada la Guerra Civil Espanyola, en la qual combaté en el bàndol franquista, s’incorporà a la carrera diplomàtica La seva primera destinació fou el Caire 1942, i el mateix any passà a l’ambaixada de Budapest El març del 1944 els nazis ocuparen Hongria, i immediatament posaren en marxa la deportació massiva de jueus hongaresos a Auschwitz, que en poques setmanes arribà a uns 400000 deportats Sanz Briz n’informà el govern espanyol, però, en no rebre resposta, decidí actuar pel seu compte Utilitzant una antiga llei…
Adolfo de la Riva
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Estudià enginyeria industrial a Madrid i s’especialitzà en radioelectricitat i acústica als laboratoris de la Bell Telephone, annexos a la Western Electric Amb els seus germans Jorge i Carlos seguiren les petjades del seu pare Emilio, i fundaren Radio Club España El 1923, com a directors tècnics, installaren Radio Ibérica, la primera emissora de ràdio que transmeté per telefonia sense fils a l’Estat espanyol Un any més tard promogueren la primera a Catalunya, Ràdio Catalana, i escriviren articles tècnics a la revista "Radio Catalana" 1925-26 També inventaren diversos aparells de…
Park Chung-hee
Política
Militar i polític sud-coreà.
De família molt humil, després d’obtenir el títol de magisteri 1937 exercí com a mestre fins el 1940, que ingressà en una acadèmia militar japonesa de Manxúria, i de 1944 al final de la Segona Guerra Mundial serví a l’exèrcit japonès Posteriorment combaté a la guerra de Corea 1950-53 en el bàndol anticomunista, durant la qual ascendí a general de brigada El 1958 fou nomenat general El 1961 dirigí un cop d’estat després de la revolta que posà fi al règim de Syngman Rhee 1960 El 1963, després d’haver purgat els polítics dels règims anteriors, abandonà els càrrecs militars i, al capdavant del…
Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco
Història
Almirall i polític castellà.
Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…
Andrea Doria

Andrea Doria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall genovès.
Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…
Josep Manso i Solà
Història
Militar
Militar.
D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat…
Josep Vivó i Costa
Cinematografia
Actor.
Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…
Pere Daura i Garcia
Pintura
Pintor.
Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de Montserrat del…
Jorge Manrique
Literatura
Poeta i noble castellà.
Fou comanador de l’orde de Santiago a Montizón i morí en defensa d’Isabel la Catòlica contra el bàndol de la Beltraneja Dintre el seu cançoner —una cinquantena de composicions, la majoria de contingut amorós i de caràcter allegòric— excelleix l’elegia coneguda amb el títol de Coplas a la muerte de su padre La composició és vinculada a la tradició medieval dels planys i de la dansa de la mort Cal cercar-ne el valor i l’originalitat en el to exhortatiu, en la manera de dir, alhora efusiva i serena, i en el do d’evocació de tot un món passat i inaprehensible " Qué se hicieron las damas, / sus…
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina