Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Castell d’Auses (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Auses és un poble avui dia desaparegut Es trobava dins el terme de la Guàrdia d’Ares, on actualment resta només el mas d’Auses Auses és documentat amb els topònims Ossas, Osso, Osas El castell d’Auses va ser propietat del comte d’Urgell, Ermengol, que l’any 1030 va vendre els castells de la Guàrdia, Montanione, Malogrado et Ossas… al cavaller Arnau Mir de Tost De tota manera, aquesta notícia es contradiu amb una altra de l’any 1078, segons la qual el comte Ermengol IV d’Urgell va donar a Ramon V, comte de Pallars, a la seva muller Valença i a llur fill Arnau, els castells de la Guàrdia,…
Sant Martí de Caselles (Organyà)
Art romànic
La capella de Sant Martí, unida al mas de les Caselles, és situada al terme d’Organyà En el Spill … del vescomtat de Castellbò, el mas de les Cazelles , habitat per Pere de les Cazelles, s’incloïa a la batllia de Nargó, en el quarter d’Organyà L’any 1860 és documentada dins del terme d’Organyà la masia de les Caselles, on, es diu, passà la nit el comte d’Espanya abans de ser assassinat L’any 1071 hi ha documentada la donació d’un alou, amb les seves cases i terres, situat “ in valle Kapudensi, in apendicio Sancte Marie Organiensi sive in apendicio Sancti Martini de Kastes …” Les…
Sant Jaume de Toloriu (el Pont de Bar)
Art romànic
El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’Aristot i el…
Santa Eulàlia de Cerqueda (Alàs i Cerc)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del 1073 de…
Santa Maria de la Jonquera
Art romànic
El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle…
Sant Feliu de Castellet (Tremp)
Art romànic
L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la…
llibre
Diplomàtica i altres branques
Còdex famós, en especial cartoral i llibre de privilegis, que pel fet d’ésser relligat amb pell o amb tela de color, és conegut per aquest.
Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus segles XII-XIII i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç Baix Penedès 1202-1488, el Llibre verd de Vilafranca del Penedès 1356-1699, el Llibre vermell de Ciutadella Menorca segles XIII-XVIII, el Llibre verd del racional o Llibre de solemnitats de Cervera 1448-1637 i, sobretot, els notables Llibre verd i…
la Serratella
La Serratella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan (939 m alt.) i del tossal de Saragossa i obert en direcció al terme de les Coves de Vinromà.
És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…
Camallera

Camallera
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Saus (Alt Empordà), situat a poca distància de la riba esquerra del desaparegut estany de Camallera.
Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La població és a poca distància de la riba esquerra del…
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina