Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
Santa Maria del Priorat

Façana principal de Santa Maria del Priorat
© CIC-Moià
Priorat
Monestir
Priorat benedictí dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una…
Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai, canonge de Barcelona (1605-1608)
El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…
modulor
Arquitectura
Escala de proporcions arquitectòniques calculada per Le Corbusier i els seus col·laboradors.
Pren com a base dues sèries trobades mitjançant el nombre d’or i les proporcions humanes Les dimensions base són 216 cm, corresponents a l’ésser humà amb un braç alçat, i la seva meitat de 108 cm cal tenir present que l’alçada admesa per a l’esser humà és de 175 cm
sifó

Sifó
Física
Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt.
Això té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell del líquid del dit vas en què se submergeix l’extremitat d’un dels vasos del tub és més alt que el de l’extremitat de l’altre braç, o que el del líquid de l’altre vas, en el cas que aquesta extremitat hi estigui submergida
Manuel Ferrer i Sitges
Història
Cavaller.
Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns
ball agafat
Dansa i ball
Ball de ballador i balladora, l’un davant l’altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i amb l’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell.
cadenat

Cadenats de combinació
Tecnologia
Tanca no fixa proveïda d’una barra que hom introdueix dins les bagues, les orelles, etc., d’una caixa, un armari, una porta, etc.
Consisteix en una caixa que tanca els mecanismes de pany i d’on surten els dos extrems d’una barra, generalment en forma de U, l’un articulat i l’altre proveït d’una mossa on encaixa el pestell Els mecanismes de pany poden ésser substituïts per una combinació que per mitjà d’un joc de mosses i sortints trava el braç articulat de la barra
Francesc Basset
Història del dret
Jurista, germà de Pere Basset, també jurista, la línia política del qual seguí.
Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera
Narcís Descatllar i de Sarriera
Història
Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà
Consell de Santa Clara
Història
Organisme consultiu creat per Alfons IV el Magnànim a Nàpols, que, per reunir-se al convent de Santa Clara, prengué aquest nom.
En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina