Resultats de la cerca

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…

Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Estudià amb JB Foerster i V Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to microtonalitat , com és el cas del Concertino per a violí 1941, tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm 1 1943 Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic, com ara les…

Estudià música a Friburg i debutà al Grand Théâtre de Ginebra, on protagonitzà diverses produccions operístiques entre el 1964 i el 1966 Simultàniament, exercí de director coral de diverses formacions d’aficionats El 1967 fou contractat per M Corboz per a formar part del Conjunt Instrumental de Lausana Especialitzat en repertori barroc, ha destacat sobretot en oratoris i cantates, però també ha estat un important intèrpret dels papers de baix còmic d’autors com WA Mozart, G Rossini i G Donizetti Ha participat en nombrosos festivals i ha estrenat diverses obres vocals de…

Estudià al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols i el 1756 estrenà la seva primera òpera Le deluse accortezze a Roma, ciutat on visqué fins el 1763 Es traslladà a Londres, on desenvolupà una intensa activitat com a compositor d’òpera i música instrumental i organitzador de concerts, i també ocupà el càrrec de director del King’s Theatre la temporada 1775-76 Conegué JCh Bach, de qui fou mestre i collaborador Encara que M Vento experimentà un notable èxit de públic per les seves òperes, a Anglaterra foren molt valorades les seves lessons sonates per a clavicèmbal amb acompanyament…

Vida El seu naixement a Alexandria s’explica pel fet que el seu pare era cònsol a Egipte Durant els anys posteriors, la professió paterna obligà la família a viatjar d’un país a l’altre Òscar Camps estudià música a Àustria, Florència i Nàpols, en aquesta darrera ciutat amb S Mercadante, i desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret, pedagog i compositor En el camp teòric cal esmentar Método de solfeo , Teoría musical ilustrada 1870, Estudios filosóficos sobre la música 1864 i la traducció que feu del Grand traité d’instrumentation et d’orchestration modernes de H Berlioz A més d’obres…

Inicià la seva formació musical de molt jove Entre els seus mestres hi hagué Josef Blatný 1925-28, que li ensenyà teoria de la música, i Vilém Kurz 1926-28, de qui rebé lliçons de piano Estudià geografia i història a la Universitat de Brno 1925-29, on assistí a classes de musicologia amb V Helfert El 1934 es doctorà a Brno amb una dissertació sobre les cantates sacres de GB Bassani Fou professor en diversos centres d’ensenyament superior, com ara el Conservatori 1939-45, 1950-52 i la Universitat des del 1950 de Brno Participà en l’edició de diccionaris de música i publicà…

A la seva ciutat natal estudià amb JG Schürer i JG Naumann, també professors de J Schuster, de qui fou amic i company Ambdós anaren a Itàlia el 1765 acompanyats per Naumann, en un viatge gairebé obligat per a qualsevol músic El 1787 fou nomenat mestre de capella a Dresden, juntament amb Schuster, funció que hagué d’assumir totalment a causa dels constants viatges a Itàlia del seu company Aquesta designació li comportà responsabilitats tant en el camp operístic com en el de la música religiosa És autor de més d’una desena d’òperes, com La serva scaltra 1773, obra amb la qual debutà al Kleines…

D’origen humil, fou gairebé autodidacte Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808 A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus contemporanis Dedicat…