Resultats de la cerca

Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…

Bisbe de Barcelona 1144-71 i arquebisbe de Tarragona 1171-74 L’any 1147 afavorí la campanya del comte Ramon Berenguer IV contra els sarraïns d’Almeria, en la qual es creu que prengué part personalment, i el 1148 acudí al setge de Tortosa amb forces armades pel capítol de Barcelona i ajudà amb diners el comte a la conquesta de la ciutat El 1149 era a Lleida amb tropes armades per ell mateix i rebé com a recompensa de la seva actuació diversos béns i cases a la ciutat, que ell cedí al capítol de Barcelona Des d’aquest moment se'l veié actuant en diferents accions…

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi…

El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Cap vestigi aparent no és visible d’aquesta església d’un llogaret, anomenat també Terrats, situat en un planer, a l’oest d’Elna L’església és consignada des del segle X en endavant Sanctus Martinus , el 981 S Martino sive in villa Terrad , el 1028 ecclesia S Martini de Ripa , el 1101 El seu terme s’estenia per les terres de l’actual mas de Lazerme Depenia del capítol d’Elna

El vilatge de Palol d’Avall, a l’est d’Elna, sobre el camí de la Torre del Bisbe, és esmentat des del segle X, sota les formes Palatiolum , el 915, i Palatiolo subteriore , el 932 L’església Santa Maria és mencionada el 1136 Unes parets enderrocades n’assenyalen l’emplaçament, en un indret on s’han trobat vestigis romans Com moltes altres esglésies de la rodalia, depenia del capítol d’Elna

L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual

Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis