Resultats de la cerca

Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica

Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835

Aquest concepte és diferent del de bibliotecari, car tracta amb un material més ampli i és bàsicament al capdavant d’un establiment informador, independentment de la presència real dels fons La seva funció pot ésser doble d’una banda, recollir i organitzar la informació utilitzant les tècniques del documentalisme de l’altra, tenir un ampli coneixement dels fons documentals als quals hom pot accedir i disposar de mitjans per a accedir-hi, per tal de poder informar els usuaris

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes utilitzats també en les crisis jacksonianes i els bromurs Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica ACTH En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Formada a l’escola d’atletisme del CA Vilanova, rebé una beca per entrenar-se a la Residència Blume i, posteriorment, al CAR de Sant Cugat, en tots dos centres a les ordres de Luis Lizaso Establí un rècord de Catalunya de llançament de pes 1993, prova en què fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 1993, 1994 i en pista coberta 1995 El primer títol l’aconseguí amb el CG l’Hospitalet i els dos següents, amb el FC Barcelona

S’inicià al CP Lliçà d’Amunt l’any 1996 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya júnior de 5000 m punts i 10000 m eliminació En aquesta categoria, formà part de la selecció estatal que disputà el Campionat d’Europa 2003 L’any 2005 passà al CP Cobra, amb el qual aconseguí el primer lloc per equips de la primera divisió espanyola aquell mateix any Gaudí d’una beca per a preparar-se al CAR de Sant Cugat del Vallès