Resultats de la cerca

El mosquiter groc petit o futa   Pcollibita , d’11 cm, és una mica més fosc que el mosquiter groc gros És migrador parcial Habita en arbredes i bardisses a gairebé tot Europa És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter pàllid Pbonelli , d’11 cm, té les parts superiors de color gris verdós pàllid, les inferiors blanques i el carpó groguenc Habita a l’Europa central i mediterrània i hiverna a l’Àfrica occidental És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter xiulaire Psibilatrix , de 13 cm, té les…

Al costat nord-est de la capella de la Mare de Déu del Coll de l’Alba hi ha adossada una torre de planta lleugerament rectangular Aquesta construcció, ben emblanquinada com la resta de l’edifici, fa 6,4 m de llarg per 5,2 m d’ample a l’interior Actualment l’alçada total és de 8 m, si bé segurament en algun moment va ser més alta A la façana est, a 4 m, hi ha la porta original, acabada amb un arc de mig punt A la façana nord hi ha a peu pla una espitllera i, al pis principal, 4 espitlleres més Els angles visibles són fets amb carreus, mentre que la resta de la paret és de maçoneria, amb pedres…

Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i…

L’espècie més important és Linguatula taenioides , d’uns 7-13 cm la femella i 18-25 cm el mascle, que parasita els gossos

K esent el coeficient de permeabilitat, que varia entre 100 cm/s per a la grava i 10 - 9 cm/s per a l’argila

Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…

Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les…

Mènsula que procedeix possiblement de l’església de Santa Maria de Montblanc, amb una senzilla decoració geomètrica i un cap humà a l’intradós ECSA - D López El museu conserva tres peces que foren recuperades en els treballs d’habilitació de l’edifici que allotja l’esmentat museu a Montblanc La troballa casual i la proximitat a l’església de Santa Maria de Montblanc fan suposar que aquest material lític correspon a la primitiva església romànica substituïda per l’actual de fàbrica gòtica El museu serva també un Seguit d’esteles procedents del cementiri de l’església de Sant Francesc, que cal…

Situació Restes del basament d’una de les torres d’angle d’aquesta antiga fortalesa F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell es conserven al cim d’un turó, sobre el poble de Segur, que s’arrecera en aquest pujol Des del castell hi ha una àmplia panoràmica de la serra de Montserrat i de tot l’altiplà segarrenc Mapa 34-14361 Situació 31TCG726158 El poble de Segur, damunt del qual hi ha el castell, és situat al costat de la carretera que va de la Panadella i Sant Guim de Freixenet cap a Calaf Passat el quilòmetre 7, a mà esquerra, hi ha un trencall, d’on surt la carretera que…