Situació
Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga.
ECSA - V. Roca
Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb. Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles. Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG486596.
Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil. Un camí fa la volta per la banda sud-est al turó i porta fins al peu del vessant on s’alça aquesta construcció.
Casa
Construcció medieval bastida en una espluga. Té una planta allargada i estreta. Fa uns 13 m de llarg i, com a màxim, uns 4 m d’ample.
Resta tancada a la banda sud-est per un mur recte. Al nord, la paret de tancament és recta, mentre que a l’extrem meridional és corba. És en aquest extrem sud on hi havia la porta d’accés, situada a peu pla. L’alçada de la paret d’aquest habitatge fortificat, que només té un gruix de 70 cm, és d’uns 7, 5 m, repartits en quatre nivells. El trespol inferior només era a 1, 1 m del terra rocós i devia servir per a anivellar el sòl. El pis principal, en part basat en aquest trespol i en part fonamentat en la roca allisada, tenia una alçada de 3 m. La segona planta tenia una alçada d’uns 2, 5 m més. Finalment, per damunt del darrer trespol, hi ha encara 1 m de mur, que ha de correspondre a les golfes de la construcció. Aquests murs són fets amb carreus més aviat petits i llargs (per exemple, d’uns 5 cm d’alt per 25 cm de llarg), arrenglerats en filades.
Planta i secció d’aquesta casa forta troglodítica.
J. Bolòs
En relació amb cadascun d’aquests pisos hi ha diverses obertures. A peu pla, a l’extrem meridional, hi havia la porta d’entrada. Era força petita: 90 cm d’amplada i uns 160 cm d’alçada. Devia ésser formada per dos muntants monolítics, dels quals només s’ha conservat el septentrional, i devia ésser coberta per un arc de mig punt. Les dovelles són escampades pels voltants; eren petites i tenien un radi de 25 cm. Pel que fa al pis principal, hi ha dues finestretes, rectangulars a l’interior i acabades en un arc de mig punt monolític a l’exterior. Al segon pis, n’hi ha tres de rectangulars, més petites a fora que a dins. A la banda de la roca, cap al fons, orientada vers el sud, hi ha una espècie de fornícula buidada a la roca, que ha de correspondre a l’indret on hi havia el foc a terra. L’espai buidat, acabat en una petita volta de mig punt, té una alçada de 190 cm, una amplada de 130 cm i una profunditat de 160 cm.
Fora de l’espai delimitat per aquesta construcció, més a migjorn, però molt a prop, hi ha una petita espluga tancada per un mur de 50 cm, potser destinada al bestiar.
Cal cridar l’atenció sobre aquesta construcció excepcional, no solament pel seu estat de conservació, sinó també pel fet d’ésser un cas únic de casa forta medieval construïda aprofitant una balma, feta totalment a l’interior d’una espluga. En principi, cal datar-la cap al segle XIII. En algun aspecte es pot relacionar, per exemple, amb el castell d’Oroners, bastit, així mateix, en una balma. Pel que fa al tipus de construcció, crec que cal relacionar-lo més aviat amb cases fortes com la de la Santa Creu o la d’Olivelles, tot i que tipològicament siguin ben diferents. D’altra banda, malgrat que en època moderna fos possiblement durant algun temps una casa de pagès, cal considerar molt difícil que en l’època medieval un pagès construís un edifici amb les característiques que té aquest (amb una porta acabada en un arc amb dovelles, amb finestres monolítiques, etc.).