Resultats de la cerca
Es mostren 1235 resultats
baronia de Petrés
Història
Jurisdicció senyorial que, amb facultat reial, el 1410 fou vinculada per Andreu d’Aguiló, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval
tomografia per emissió de positrons
Tècnica de diagnosi basada en la imatgeria electrònica no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges de talls tomogràfics de l’organisme utilitzant molècules radioactives que emeten positrons.
A diferència d’altres tècniques relacionades com la tomografia axial per computadora o TAC, basada en la utilització de raigs X, que només permeten d’obtenir imatges estructurals de l’organisme, la TEP possibilita la realització d’estudis funcionals, amb l’obtenció d’imatges d’activitat fisiològica El procediment consisteix a administrar al pacient algun compost amb una activitat fisiològica a l’òrgan que hom desitja estudiar, però marcat mitjançant la unió d’isòtops radioactius de vida curta emissors de positrons que no alterin llur constitució química com el C 11 , el N 13 o l’O 15…
la Pobla de Vallbona
la Pobla de Vallbona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al sector de l’esquerra del riu.
El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta…
art bretó
Art
Art desenvolupat pel poble bretó.
És essencialment popular i religiós Molts monuments antics commemoren les llegendes populars i el record dels primers sants Les esglésies i els calvaris han estat sovint construïts per la gent del poble Cal esmentar les esglésies i els annexos de Pleiben Pleyben, Rosgo Roscoff, Sant Tegoneg Saint-Thégonnec, del Renaixement, i de Lokeltaz Saint-Gildas de Rhuis, romànica Els castells no són mai grandiosos, però tenen proporcions encertades, que demostren l’habilitat tècnica dels constructors bretons castell de Kerjean Alguns d’aquests castells Tonkedeg, Suscinio, Foujera eren places fortes Els…
Helena Pimenta Hernández
Teatre
Directora i dramaturga castellana.
Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor espectacle del…
Modificacions orgàniques en la vellesa
En primer lloc cal destacar que les diferències orgàniques existents entre les persones joves i les d’edat s’han anat determinant tradicionalment sense tenir en compte molts i variats factors que no tenen necessàriament relació amb l’efecte natural del pas del temps Per exemple, pel que fa a les transformacions biològiques, hom considera que la gent gran es troba més predisposada a patir de trastorns infecciosos, i se suposa que això és únicament degut a una disminució de l’activitat del sistema immunitari, quan la veritat és que, en termes generals, almenys en societats com la…
Extensió del consum de tabac
L’hàbit de fumar està molt estès i segueix una tendència expansiva entre la població de tots els països occidentals, per bé que en alguns dels més desenvolupats se n’està frenant l’expansió mitjançant mesures legals i campanyes sanitàries iniciades fa unes quantes dècades En un estudi efectuat sobre el consum de tabac en diversos països europeus, es va observar que entre 1935 i 1975 el consum de tabac es va multiplicar aproximadament de 2 a 6 vegades en tots els països estudiats Espanya és on es va produir la major expansió, la qual cosa l’ha situada entre un dels països on es consumeixen més…
Valeri Serra i Boldú
Valeri Serra i Boldú
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina