Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
vall de Carançà
circ de Carançà, a la vall del seu nom
© Fototeca.cat
Vall de capçalera de la Tet, al vessant septentrional de l’alineació de crestes que separa el Conflent del Ripollès.
Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des dels 1 990 m,…
Ceguesa nocturna
Patologia humana
La ceguesa nocturna o hemeralopia consisteix en la disminució de la capacitat d’adaptar la visió a la foscor o bé a la illuminació escassa, de nit o de dia Aquest trastorn és degut a una alteració en els bastonets, les cèllules sensorials que possibiliten la visió en condicions d’illuminació escassa L’origen pot ésser congènit, degut a una alteració hereditària, o bé adquirit, bé per un defecte de vitamina A —substància que intervé en l’activació de la rodopsina o porpra visual que contenen els bastonets—, una exposició prolongada a una llum molt brillant, una intoxicació per…
Valona
La valona Tringa glareola s’assembla força a la xivita, però és una mica més petita tota ella i té les potes groguenques i no verdes té també un mantell fosc amb taques clares i un pit i un abdomen blanquinosos, com mostra aquest exemplar del delta del Llobregat Ramon Torres La valona és un ocell que hom pot observar sovint durant les èpoques de pas per tot el territori, mentre que a l’hivern és accidental Durant la migració primaveral, la valona no és un ocell gaire abundant i els grups són poc nombrosos llevat d’alguna observació excepcional, com per exemple de 100 a 120 ocells del 14 al…
mapa escolar
Educació
Document elaborat per l’administració educativa de cada comunitat autònoma que planifica l’oferta dels diversos centres d’ensenyament segons el sistema educatiu aprovat el 1990.
El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de…
Dietari de la generalitat
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu…
premenopausa
Medicina
Període del climateri immediatament anterior a la menopausa, de durada variable, en què comencen a manifestar-se les modificacions hormonals que donaran pas al cessament de les menstruacions.
taquicàrdia paroxística
Patologia humana
Taquicàrdia caracteritzada per un ritme cardíac anormalment ràpid, de 110 a 250 batecs per minut, en forma d’atacs d’extrasístoles molt ràpides, que comencen i acaben bruscament.
Mallerenga carbonera
La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon…
Castell d’Olost (Oristà)
Art romànic
El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina