Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
bàbol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, erecta, de 30-40 cm amb fulles amplexicaules, irregularment dentades, i flors blanques i petites, molt nombroses, agrupades en panícules corimbiformes.
Comuna a les vores dels camps i camins, on fa poblaments densos, i a vegades als sembrats, com a mala herba
múscids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers ciclòrrafs, que presenten la cinquena vena longitudinal corbada cap a la quarta, i les ales amb una espina costal.
Poden ésser ovípars o larvípars Comprèn nombrosos gèneres, agrupats en diverses subfamílies i nombroses espècies, entre les quals destaca la mosca comuna
els Racons
Sector muntanyós de la Marina Alta, als vessants septentrionals i orientals de la serra de Segàrria, dins els termes de Pego, Dénia, el Verger, Ondara i Benimeli.
És limitat al N per la zona de marjals comuna a Oliva Safor i Pego, drenada pel riu dels Racons o del Molinell
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears
Enric
Cristianisme
Diaca o capellà de l’arquebisbe de Pisa, Pere II, el qual acompanyà en l’expedició contra les Balears de 1114-15, comandada per Ramon Berenguer III, expedició que descriví detalladament al cap de poc en un poema en hexàmetres llatins: Liber Maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus..
Posseïa una cultura clàssica poc comuna i tenia un coneixement aprofundit de Virgili i també, en certa mesura, d’Ovidi, Estaci i Lucà
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és la llagosta verda
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
bita
Transports
Cilindre de ferro o d’acer que, subjecte a la coberta d’un vaixell, serveix per a amarrar-hi un cap, una cadena o un cable, o per a ajudar a amollar-los més lentament.
Solen ésser dobles, i són situades generalment damunt una base comuna En les embarcacions menors, com en els vaixells antics, són de fusta dura/>
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions fòniques que ofereixen els…