Resultats de la cerca

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana JBH-…

Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…

L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà 1 300 ha sobre el regadiu 115 ha al primer hom conrea oliveres 700 ha i vinya 200 ha el regadiu se centra en el taronger 70 ha La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari La vila 3 236 h agl 2006, valladins 291 m alt és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa L’església parroquial actual Sant Bartomeu fou…

El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha substituït el blat 7…

Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un…

L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…

Situació Mur meridional de l’església primitiva —amb el portal d’arc de mig punt— adossada al santuari i l’hostatgeria dels segles XV-XVII ECSA - J Giralt El santuari de la Mare de Déu de la Gorga és situat al mig dels camps de conreu que hi ha al nord-est del poble de Preixens Mapa 33-14360 Situació 31TCG404319 Per a accedir-hi cal anar per la carretera C-240 d’Agramunt a Artesa A 800 m del quilòmetre 8 hi ha un trencall a la dreta del qual neix una pista en bon estat que porta fins al santuari a 750 m de la carretera CAT-CCA-JGB Història Pràcticament, no coneixem cap notícia històrica d’…