Resultats de la cerca
Es mostren 1455 resultats
Gastó V de Bearn
Història
Vescomte de Bearn, d’Oloron i de Gabardà (1154-70).
Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada
Grup de Falconers de Catalunya
Caça
Associació de falconers amb seu a Mataró.
Constituït al gener del 1980 com a Societat de Caçadors GRUPFA, els seus principals impulsors foren Antoni Carbonell i Jordi Roy El seu objectiu és l’estudi i la protecció de les aus de presa Forma falconers, cria i ensinistra aus de presa, i participa en torneigs de falconeria El 2010 organitzà les XV Jornades Falconeres de l’entitat i participà en el segon Campionat de Catalunya de falconeria
Altres emberízids: repicatalons de Lapònia, sit cara-roig i sit capnegre
Repicatalons de Lapònia Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països europeus molt més…
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
cova de Muricecs
Cova
Cova del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), situada a la serra del Montsec, al sector del congost de Terradets.
S’hi han trobat restes de fauna quaternària, sílex i ceràmica de l’edat del bronze S’hi ha detectat un important punt de cria de tres espècies de ratpenats amenaçades i d’alt interès per la conservació a Catalunya ratpenat de peus grossos Myotis capaccinii , ratpenat de musell llarg Myotis myotis i ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale Des de l’any 2007 es regula l’accés i la visita de la cavitat
Édith Piaf
Música
Cantant francesa.
El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules
Tallareta cuallarga
Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la…
Pardal d’ala blanca
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina