Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Toda I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1003-1011), filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la regència del…
Abraham
Patriarca, tingut pels hebreus com a progenitor a través del seu fill Isaac, i també pels àrabs a través de l’altre fill Ismael.
Segons el Gènesi , fou del clan de Terha i visqué a la regió d’Ur de Caldea Monoteista dins un medi politeista, segons aquesta font bíblica, fou cridat per Déu, que l’invità a traslladar-se a Canaan Junt amb els seus travessà tota la Síria i arribà a Siquem, on s’installà Obligat per un període de fam, emigrà a Egipte Retornat a Canaan, salvà el seu nebot Lot, que Kedor-Laómer, rei d’Elam, tenia presoner El rei-sacerdot Melquisedec, de Salem, el beneí Atès que la seva muller, Sara, era estèril, havia tingut un fill, Ismael, d’una esclava anomenada Agar Però Jahvè li assegurà que tindria un…
Torre de la Guàrdia (Subirats)
Art romànic
Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de…
Sabine Meyer
Música
Clarinetista alemanya.
Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és professora de…
Bernat de Pau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1436-57).
Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’…
Francesc Jover i Casanova
Pintura
Pintor.
Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel seu cunyat, l’…
Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006, tingueren…
Pere de Cardona i de Ventimiglia
Història
Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478).
Després d’haver militat al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II de Catalunya-Aragó estrateg de Messina, gran conestable de Sicília 1497 i gran almirall de Sicília 1506 El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei 1516 esdevingué el cap de la revolta contra el virrei Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant Carles V el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort Tornà a Sicília a precs…
Géza Frid
Música
Compositor i pianista holandès d’origen hongarès.
Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare i el 1910 donà el seu primer concert Entre el 1912 i el 1924 estudià amb Z Kodály i B Bartók a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A partir del 1924 començà una sèrie de gires concertístiques que el portaren per diversos països de l’Europa oriental El 1929 es traslladà a Amsterdam, i el 1948 obtingué la nacionalitat holandesa Home polifacètic, a més de compositor i pianista fou pedagog, director d’orquestra i crític Entre el 1964 i el 1969 fou professor al Conservatori de Música d’Utrecht Com a pianista fou molt reconegut per les…
Teresa Claramunt
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina