Resultats de la cerca

La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera popular al segle…

El seu primer contacte amb la música fou com a escolanet a la catedral de la seva ciutat natal El 1910 exercí de docent al Colegio Pichincha de Potosí, ciutat on deu anys més tard fundà el Círculo de Bellas Artes De tota la seva obra destaquen les primeres composicions, les marxes fúnebres Tres de febrero i Las campanas de la Catedral , i una gran quantitat de peces escrites per a piano, basades en les danses populars bolivianes -les cuecas , els bailecitos , les tonadas i les burro katinas -, entre les quals sobresurt la cueca Rosa Ha estat un dels compositors més destacats de Bolívia Les…

Fill de John Hilton el Vell El 1626 rebé el grau de batxiller en música al Trinity College de Cambridge, i dos anys després entrà com a clergue i organista a l’església de St Margaret a Westminster La seva producció religiosa inclou quatre serveis, un tedèum, cinc anthems i dotze verse anthems , però és molt probable que algunes d’aquestes obres pertanyin al seu pare Publicà les colleccions Ayres or Fa La’s for three voyces , el 1627, i Catch as Catch Can , el 1652, selecció que esdevingué molt popular i es reimprimí en diverses ocasions Altres peces seves són catorze fantasies, danses,…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua Londres, 1812, un…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les seves…

Estudià piano amb C Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i F Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors Dins la seva obra compositiva destaquen Tres danses…

Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites de danses…

L’any 1878 fou ordenat de prevere El 1897, juntament amb el compositor A Noguera, fundà la Capella de Manacor, entitat que dirigí fins el 1925 i que esdevingué model i motor del moviment coral de Mallorca Entre el 1887 i el 1903 fou l’organista titular de la parròquia de Manacor, i en 1903-09 exercí de mestre de capella a la seu de Mallorca Es dedicà durant alguns anys a aplegar el patrimoni musical del folklore mallorquí El 1917 obtingué el premi del Concurs de Música Catalana de Barcelona amb el treball Collecció de tonades i danses mallorquines amb descripció gràfica Algunes de les seves…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…

Els expedicionaris de Magalhães 1521 hi observaren molts instruments musicals autòctons, especialment del tipus de la flauta i de percussió, bé que també n'hi havia de corda La música es basava en escales tetratòniques o hexatòniques, i era més rítmica que melòdica L’activitat musical principal eren les danses rituals, religioses o bé civils, com la kalinga dansa nupcial Moltes han perdurat fins avui sense gaires modificacions les illes del nord, però, han rebut més influència occidental a Mindanao hi ha més influx de la Xina i d’Indonèsia La colonització castellana hi afavorí la creació d’…