Resultats de la cerca

Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu

Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau

Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià 363, obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians El seu fill i successor, Sapor III 383-388, conclogué un tractat de…

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète…

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático  en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat…

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant…

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…